La meva història​

He centrat la meva vida laboral entorn de les matemàtiques. Ja de petita gaudia molt amb elles i tenia força facilitat així que vaig decidir estudiar la carrera de matemàtiques amb la idea de dedicar-me a la recerca. Era al 1992, vaig formar part de la primera promoció de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya. Vam començar tots amb molta il·lusió.

Recerca en matemàtica financera
Una vegada acabada la carrera, va sortir la possibilitat d'anar a treballar a una Caixa d'Estalvis per fer recerca en matemàtica financera. I allà, amb els anys, vaig veure que aquell tipus de recerca no era el que m'agradava més. Aleshores vaig decidir fer el doctorat.

El doctorat
Aquí va començar una altra aventura, llarga, intensa, dura i amb moltes vivències que em van fer conèixer el món universitari i a mi mateixa encara més. El tema de la tesi va ser formalitzar les construccions geomètriques, és a dir, pensar en abstracte que és una construcció amb un instrument com pot ser per exemple un regle i un compàs. I aquí vaig començar a apropar-me a l'origami (papiroflèxia), perquè també és una eina que serveix per construir (cada plec es pot veure com un segment).

EspaiMat, el camí cap a les matemàtiques en consciència
Després d'aquesta etapa vaig decidir establir-me pel meu compte, tampoc hi havia opcions de seguir a la universitat en aquell moment, i vaig crear EspaiMat, un espai d'aprenentatge de matemàtiques. Volia evitar que les persones patissin amb les matemàtiques, entendre què els passava, i proposar solucions amb material i eines diferents. Era un altre tipus de recerca. Vaig poder entendre els diferents funcionaments de les persones i la necessitat de poder adaptar el mètode d'aprenentatge al funcionament de la persona. I el paper de les emocions... Tant important!!! I l'escolta!!! El entendre que l'altra persona és diferent de nosaltres, escoltar com viu la seva relació amb les matemàtiques, què sent davant d'un examen, etc...  Això és el que anomeno matemàtiques en consciència, eI mètode que he dissenyat, arrel de totes aquestes experiències. Vaig poder ajudar a moltes persones, i va ser molt gratificant. A més, vaig tenir la sort de poder veure i comparar diversos sistemes educatius, com el català, francès i italià.
Entre les eines que utilitzava hi havia l'origami, que motivava molt als estudiants, i en la que crec molt. Van venir persones des dels 3 anys fins una persona molt especial que ara té 94 anys, que admiro molt.

Politecnico di Torino
Finalment, arrel de viatjar i participar a congressos internacionals (Singapur, Japó, Alemanya, Itàlia i Anglaterra) i col·laborar amb persones d'altres països, em va sortir la possibilitat d'obtenir una beca postdoctoral a la Universitat Politècnica de Torí, on estic actualment. La meva feina consisteix en fer recerca sobre la didàctica de la matemàtica amb origami per a tots els nivells. És a dir, busco la manera d'explicar les matemàtiques amb origami, dissenyo material didàctic, el provo a les escoles tant italianes com catalanes i la idea és fer-ho arribar a quants més mestres i professors millor! El material és per tots els nivells, des de infantil fins a universitari. Encara que no ho sembli, m'atreveixo a dir que totes les matemàtiques es poden fer amb origami. Estic també formant a professors que volen introduir l'origami a les seves aules, tant de matemàtiques, com d'art i plàstica. I veig en l'origami una eina completa que ajuda a fer les matemàtiques en consciència!!
La propera etapa encara no la sé, però actualitzaré la pàgina tant bon punt sàpiga el següent pas!