Mai m'havia preocupat ni era conscient de la reacció que provocava als altres la paraula matemàtiques. Tant sols sabia el que les matemàtiques significaven per a mi: ja des de petita eren una via per gaudir, per jugar, per crear, per comunicar. Entenia que no podien agradar a tothom. El que no pensava i he pogut observar al llarg dels anys al contactar amb persones d'àmbits diversos és que molta gent té una sensació desagradable quan pensa amb les matemàtiques. És una llàstima... La de persones que em diuen que havien patit molt estudiant matemàtiques, que no les entenien... Per a alguns, les matemàtiques s'han quedat com un record negatiu de patiment, incomprensió i impotència impregnat a la seva memòria.
Com podem permetre i tolerar que això sigui així?
En les mans de tots està aconseguir que les persones puguin gaudir i entendre les matemàtiques. Els educadors i docents tenim la responsabilitat de trobar la manera de que tothom tiri endavant sense patiment. Ens hem d'adaptar a la seva manera de comprendre, assimilar i interpretar la informació que reben i experimenten. Per exemple, si es tracta d'una persona molt visual, traslladeu la informació a imatges sempre que pugueu. Si, en canvi, és més analítica, doneu-li l'opció de resoldre les activitats amb aquest enfoc.
També és necessari molt diàleg per les dues parts, escoltant i fent sentir a l'altre que per nosaltres és important, que creiem en ell/a i que volem ajudar-lo/a a entendre.
Els pares i persones de l'entorn heu de crear un ambient tranquil i distès davant de la situació i tenir una actitud resolutiva per facilitar canvis i millores.
A més, sento que estem tractant injustament les matemàtiques. Hem de valorar el que representen: són una estructura extraordinària, un llenguatge, una actitud, una ciència, fruit de tants i tants esforços de tantes persones durant segles... I en elles tot encaixa. Tot està ben pensat, ben fet. Hem de transmetre el valor de l'esforç i de la cerca de la perfecció, tant present en elles. Aquests valors per si sols són útils i importants com a actitud vital. I només això ja ens hauria de despertar admiració per elles, que és l'emoció que jo sento!
A veure si entre tots aconseguim, en el futur, que quan pronunciem la paraula matemàtiques trobem cares més tranquil·les, i, qui sap, més somriures!!!
I tu, què sents?
Com podem permetre i tolerar que això sigui així?
En les mans de tots està aconseguir que les persones puguin gaudir i entendre les matemàtiques. Els educadors i docents tenim la responsabilitat de trobar la manera de que tothom tiri endavant sense patiment. Ens hem d'adaptar a la seva manera de comprendre, assimilar i interpretar la informació que reben i experimenten. Per exemple, si es tracta d'una persona molt visual, traslladeu la informació a imatges sempre que pugueu. Si, en canvi, és més analítica, doneu-li l'opció de resoldre les activitats amb aquest enfoc.
També és necessari molt diàleg per les dues parts, escoltant i fent sentir a l'altre que per nosaltres és important, que creiem en ell/a i que volem ajudar-lo/a a entendre.
Els pares i persones de l'entorn heu de crear un ambient tranquil i distès davant de la situació i tenir una actitud resolutiva per facilitar canvis i millores.
A més, sento que estem tractant injustament les matemàtiques. Hem de valorar el que representen: són una estructura extraordinària, un llenguatge, una actitud, una ciència, fruit de tants i tants esforços de tantes persones durant segles... I en elles tot encaixa. Tot està ben pensat, ben fet. Hem de transmetre el valor de l'esforç i de la cerca de la perfecció, tant present en elles. Aquests valors per si sols són útils i importants com a actitud vital. I només això ja ens hauria de despertar admiració per elles, que és l'emoció que jo sento!
A veure si entre tots aconseguim, en el futur, que quan pronunciem la paraula matemàtiques trobem cares més tranquil·les, i, qui sap, més somriures!!!
I tu, què sents?