La petxina del Stefano L'any 2019 vaig viure una experiència que em va marcar profundament. En una escola italiana, hi havia un nen de 9 anys, el Stefano, que s'acabava de quedar cec per una malaltia. El Stefano ja sabia plegar models de paper, era molt bon plegador, precís i meticulós. L'origami el relaxava. S'havia aïllat una mica dels seus companys i a l'aula sovint es refugiava en el seu món intern plegant papers.
Se'm va acudir utilitzar l'origami com a eina d'integració, és a dir, fer el Stefano protagonista de l'aula, que ell ensenyés als seus companys aquell art que dominava i recuperés confiança.
I així ho vam fer. Van ser dues sessions d'origami i matemàtiques. Ell s'asseia al davant de tots, i anava explicant els passos de plegatge. El primer dia va ensenyar a plegar una petxina que li agrada molt, i el dia següent vam fer fraccions amb un model d'origami modular. Vam aprendre molt d'ell i de les seves tècniques per plegar. Se'l veia radiant, espontani, i inclús feia bromes. La psicopedagoga que l'acompanyava va quedar molt sorpresa, va comentar que semblava un altre nen, se'l veia feliç i integrat, tot plegat semblava una festa!
Vaig sentir una satisfacció molt gran. Haver pogut contribuïr a fer que un nen recuperés el somriure em feia profundament feliç. Pensem-hi. De ben segur que cadascú té dins seu una habilitat que pot compartir i de la que podem aprendre. Perquè no ho aprofitem a l'aula? Amb una escolta activa i propostes variades podrem captar aquestes habilitats, fer que surtin a la llum i els nostres alumnes se sentin valorats i satisfets.
Se'm va acudir utilitzar l'origami com a eina d'integració, és a dir, fer el Stefano protagonista de l'aula, que ell ensenyés als seus companys aquell art que dominava i recuperés confiança.
I així ho vam fer. Van ser dues sessions d'origami i matemàtiques. Ell s'asseia al davant de tots, i anava explicant els passos de plegatge. El primer dia va ensenyar a plegar una petxina que li agrada molt, i el dia següent vam fer fraccions amb un model d'origami modular. Vam aprendre molt d'ell i de les seves tècniques per plegar. Se'l veia radiant, espontani, i inclús feia bromes. La psicopedagoga que l'acompanyava va quedar molt sorpresa, va comentar que semblava un altre nen, se'l veia feliç i integrat, tot plegat semblava una festa!
Vaig sentir una satisfacció molt gran. Haver pogut contribuïr a fer que un nen recuperés el somriure em feia profundament feliç. Pensem-hi. De ben segur que cadascú té dins seu una habilitat que pot compartir i de la que podem aprendre. Perquè no ho aprofitem a l'aula? Amb una escolta activa i propostes variades podrem captar aquestes habilitats, fer que surtin a la llum i els nostres alumnes se sentin valorats i satisfets.
RSS Feed
