Des de que vaig començar a fer recerca, hi va haver de seguida una cosa que em va impressionar i alhora fascinar. Darrera d'un resultat de matemàtiques publicat en un article, encara que aquest estigui descrit i demostrat en una sola pàgina, hi pot haver milers i milers d'hores de feina. Això fa preguntar-me si valorem prou la feina dels investigadors. I la dels escriptors? Veiem el temps, el treball, l'esforç i tenacitat que hi ha al darrera d'un text que tenim entre mans?
Penso que és un bon moment per aclarir i explicar en què consisteix la feina de recerca en matemàtiques.
Els investigadors són persones que assumeixen reptes importants en quant a complexitat i dificultat, ja que han de descobrir resultats que mai ningú no ha trobat abans. Això fa que hagin de formar-se constantment i estar al dia de les novetats en la seva àrea. Per fer aquests descobriments han de combinar eines i conceptes que ja existeixen o bé crear-ne i definir-ne de nous. Per mi fer recerca és com fer un trencaclosques del qual no saps ni la mida, ni el nombre de peces que té, ni tampoc saps si ja existeixen les peces. Algunes peces s'han de trobar, d'altres s'han de crear i al final del procés, tot ha d'encaixar.
A més els investigadors han de saber comunicar les seves troballes, tant per escrit com oralment, en anglès. Els seus articles passen per processos de revisió que poden arribar a ser molt exigents. Han de triar una revista on enviar el seu article i esperar que els comuniquin si aquest ha estat acceptat. Aquest temps d'espera pot variar entre uns mesos i, en casos excepcionals, un parell d'anys. Aquest article enviat no es pot sotmetre a acceptació en una altra revista fins que no hi hagi resposta de la primera. Si no és acceptat, es pot donar la possibilitat que vagi passant de revista en revista, fins que és acceptat en alguna o, fins i tot, pot arribar a no ser mai acceptat. Els investigadors han de tenir doncs també molta paciència.
Normalment un parell o tres experts anònims anomenats reviewers o referees fan crítiques del treball enviat, demanant alguns canvis si consideren que és adient per ser publicat en aquella revista o bé justificant-ne la no acceptació. Quan l'article és acceptat els investigadors han de fer els canvis que creuen que contribueixen a la seva millora i justificar els suggeriments dels referees que decideixen no dur a terme. Una vegada acceptat i revisat un article, pot tardar un parell d'anys en aparèixer publicat a la revista, degut al gran nombre de treballs pendents de publicació que hi ha. A més les revistes estan ordenades segons rànquings d'importància i en aquest sentit els investigadors es troben sota una certa pressió per publicar treballs de qualitat.
La publicació d'un article és una feina que entra dins de les tasques d'un investigador i no té una remuneració externa al sou. La revisió dels articles és una feina voluntària.
El premi o recompensa per l'investigador al veure publicat un article és, a banda de la satisfacció personal d'una feina ben feta i acabada, la possibilitat de poder divulgar els seus resultats en congressos nacionals o internacionals. Aquests viatges i assistència a congressos van a càrrec de projectes d'investigació que el Ministeri d'Educació o la Generalitat de Catalunya atorguen als grups de recerca. Aquests projectes tenen durades d'entre tres i cinc anys. Cada any el responsable del projecte ha de presentar un informe amb els resultats obtinguts aquell any, les publicacions, les assistències a congressos dels membres del grup, les xerrades impartides, els detalls de l'estat dels objectius que s'han d'assolir i la descripció de qualsevol altre activitat dels membres del grup que estigui relacionada amb la recerca.
Tot plegat moltes i moltes hores d'esforços de moltes persones.
Preneu exemple. Impregneu-vos de l'actitud de lluita dels investigadors. No us rendiu davant d'una dificultat. En particular, si us trobeu davant d'algun exercici de matemàtiques que aparentment no sabeu resoldre, tingueu paciència, torneu a llegir l'enunciat les vegades que calgui i torneu a mirar els conceptes teòrics que us han ensenyat. Trobareu la solució. Dediqueu el temps necessari a fer cada exercici, fins que surti. És un temps ben invertit, que dóna més fruits del que pot semblar inicialment.
Al final segur que tindreu una gran recompensa: la satisfacció personal d'haver-ho aconseguit i, com no, el plaer d'aprendre.
Penso que és un bon moment per aclarir i explicar en què consisteix la feina de recerca en matemàtiques.
Els investigadors són persones que assumeixen reptes importants en quant a complexitat i dificultat, ja que han de descobrir resultats que mai ningú no ha trobat abans. Això fa que hagin de formar-se constantment i estar al dia de les novetats en la seva àrea. Per fer aquests descobriments han de combinar eines i conceptes que ja existeixen o bé crear-ne i definir-ne de nous. Per mi fer recerca és com fer un trencaclosques del qual no saps ni la mida, ni el nombre de peces que té, ni tampoc saps si ja existeixen les peces. Algunes peces s'han de trobar, d'altres s'han de crear i al final del procés, tot ha d'encaixar.
A més els investigadors han de saber comunicar les seves troballes, tant per escrit com oralment, en anglès. Els seus articles passen per processos de revisió que poden arribar a ser molt exigents. Han de triar una revista on enviar el seu article i esperar que els comuniquin si aquest ha estat acceptat. Aquest temps d'espera pot variar entre uns mesos i, en casos excepcionals, un parell d'anys. Aquest article enviat no es pot sotmetre a acceptació en una altra revista fins que no hi hagi resposta de la primera. Si no és acceptat, es pot donar la possibilitat que vagi passant de revista en revista, fins que és acceptat en alguna o, fins i tot, pot arribar a no ser mai acceptat. Els investigadors han de tenir doncs també molta paciència.
Normalment un parell o tres experts anònims anomenats reviewers o referees fan crítiques del treball enviat, demanant alguns canvis si consideren que és adient per ser publicat en aquella revista o bé justificant-ne la no acceptació. Quan l'article és acceptat els investigadors han de fer els canvis que creuen que contribueixen a la seva millora i justificar els suggeriments dels referees que decideixen no dur a terme. Una vegada acceptat i revisat un article, pot tardar un parell d'anys en aparèixer publicat a la revista, degut al gran nombre de treballs pendents de publicació que hi ha. A més les revistes estan ordenades segons rànquings d'importància i en aquest sentit els investigadors es troben sota una certa pressió per publicar treballs de qualitat.
La publicació d'un article és una feina que entra dins de les tasques d'un investigador i no té una remuneració externa al sou. La revisió dels articles és una feina voluntària.
El premi o recompensa per l'investigador al veure publicat un article és, a banda de la satisfacció personal d'una feina ben feta i acabada, la possibilitat de poder divulgar els seus resultats en congressos nacionals o internacionals. Aquests viatges i assistència a congressos van a càrrec de projectes d'investigació que el Ministeri d'Educació o la Generalitat de Catalunya atorguen als grups de recerca. Aquests projectes tenen durades d'entre tres i cinc anys. Cada any el responsable del projecte ha de presentar un informe amb els resultats obtinguts aquell any, les publicacions, les assistències a congressos dels membres del grup, les xerrades impartides, els detalls de l'estat dels objectius que s'han d'assolir i la descripció de qualsevol altre activitat dels membres del grup que estigui relacionada amb la recerca.
Tot plegat moltes i moltes hores d'esforços de moltes persones.
Preneu exemple. Impregneu-vos de l'actitud de lluita dels investigadors. No us rendiu davant d'una dificultat. En particular, si us trobeu davant d'algun exercici de matemàtiques que aparentment no sabeu resoldre, tingueu paciència, torneu a llegir l'enunciat les vegades que calgui i torneu a mirar els conceptes teòrics que us han ensenyat. Trobareu la solució. Dediqueu el temps necessari a fer cada exercici, fins que surti. És un temps ben invertit, que dóna més fruits del que pot semblar inicialment.
Al final segur que tindreu una gran recompensa: la satisfacció personal d'haver-ho aconseguit i, com no, el plaer d'aprendre.
RSS Feed
