A partir del curs que ve, la Generalitat ha decidit que es farà una hora més de matemàtiques a la setmana.
http://www.lavanguardia.com/vida/20150203/54425786983/els-alumnes-catalans-tindran-mes-hores-de-matematiques-i-angles-el-curs-que-ve.html
Què poden fer els professors amb aquesta hora? Afegir el material i conceptes que no tenien temps d'explicar? Explicar amb més tranquil·litat i més a fons el mateix que feien fins ara? Aprofitar l'hora per treballar més les competències i no tant els continguts per obtenir millors resultats a les proves PISA?
Cap d'aquestes iniciatives per sí sola farà que els estudiants passin a tenir una bona base de matemàtiques. És com si anéssim fent retocs a una estructura poc sòlida, quan el que cal és una reforma de l'enfoc del sistema de base.
Què podem fer?
1) Si basem l'ensenyament de les matemàtiques en continguts, aleshores, quan són avaluats com amb l'informe PISA, tindran mals resultats. No és que no sàpiguen res, sinó senzillament que no estan preparats per aquest tipus d'avaluació. Però els continguts són una part important de les matemàtiques, i no podem deixar-los de banda.
2) Si ens basem en ensenyar competències, a fer més visible i útil la connexió de les matemàtiques amb la realitat, aleshores els resultats de l'informe PISA seran millors. Però si algun dia es canviés el criteri d'avaluació del nivell de matemàtiques dels països, on es donés més pes a continguts, tornaríem a haver-nos d'adaptar per tenir bons resultats.
3) Per què no fem un model d'ensenyament mixt, on combinem els continguts amb les competències, aprofitant l'ús de les noves tecnologies? Per què no podem tenir el nostre model propi d'ensenyament de les matemàtiques, que tothom vegi que són útils per la vida quotidiana, però que també tothom tingui una bona base de matemàtiques en quant a tècniques, vocabulari, conceptes i estructura? I que, independentment del model d'avaluació dels països, la nostra societat tingui una bona base de matemàtiques?
Els alumnes d'avui en dia, anomenats nadius digitals, han nascut amb les noves tecnologies. Molts d'ells es perden navegant i navegant per pàgines on hi ha massa informació i perden el rumb. Hi ha massa continguts i informació per deixar als estudiants sols aprenent amb les màquines. Què podem fer per treure profit d'aquesta situació?
Hi ha molta reticència per part d'alguns professors i centres en incloure les noves tecnologies a l'aula. Penso que és un error. Jo tampoc n'era gaire partidària al principi, però he canviat d'opinió. Vaig tenir la sort d'assistir a la Jornada TIC i Aprenentatge, reptes i nous models, organitzada el passat 6 de novembre per edutechcluster i vaig veure que realment s'estan duent a terme projectes molt interessants, creatius i útils. No podem anar en contra de la tendència. Hem d'aprofitar el moment i treure avantatges de les eines que s'estan creant i poden facilitar la feina als professors i als estudiants.
El paper del professor ha de canviar, ha de passar a ser un gestor i assessor del temps de l'alumne. Hem d'aprendre a ser selectius, a conèixer cada alumne i a saber destriar què és exactament el que necessita per tal de poder dissenyar el seu propi itinerari, i potenciar les seves capacitats.
Una hora més de matemàtiques no és la solució si la seguim utilitzant com fins ara. Per què no intentem optimitzar l'ús d'aquesta hora que s'afegirà usant les noves tecnologies? Les matemàtiques també són creativitat!
http://www.lavanguardia.com/vida/20150203/54425786983/els-alumnes-catalans-tindran-mes-hores-de-matematiques-i-angles-el-curs-que-ve.html
Què poden fer els professors amb aquesta hora? Afegir el material i conceptes que no tenien temps d'explicar? Explicar amb més tranquil·litat i més a fons el mateix que feien fins ara? Aprofitar l'hora per treballar més les competències i no tant els continguts per obtenir millors resultats a les proves PISA?
Cap d'aquestes iniciatives per sí sola farà que els estudiants passin a tenir una bona base de matemàtiques. És com si anéssim fent retocs a una estructura poc sòlida, quan el que cal és una reforma de l'enfoc del sistema de base.
Què podem fer?
1) Si basem l'ensenyament de les matemàtiques en continguts, aleshores, quan són avaluats com amb l'informe PISA, tindran mals resultats. No és que no sàpiguen res, sinó senzillament que no estan preparats per aquest tipus d'avaluació. Però els continguts són una part important de les matemàtiques, i no podem deixar-los de banda.
2) Si ens basem en ensenyar competències, a fer més visible i útil la connexió de les matemàtiques amb la realitat, aleshores els resultats de l'informe PISA seran millors. Però si algun dia es canviés el criteri d'avaluació del nivell de matemàtiques dels països, on es donés més pes a continguts, tornaríem a haver-nos d'adaptar per tenir bons resultats.
3) Per què no fem un model d'ensenyament mixt, on combinem els continguts amb les competències, aprofitant l'ús de les noves tecnologies? Per què no podem tenir el nostre model propi d'ensenyament de les matemàtiques, que tothom vegi que són útils per la vida quotidiana, però que també tothom tingui una bona base de matemàtiques en quant a tècniques, vocabulari, conceptes i estructura? I que, independentment del model d'avaluació dels països, la nostra societat tingui una bona base de matemàtiques?
Els alumnes d'avui en dia, anomenats nadius digitals, han nascut amb les noves tecnologies. Molts d'ells es perden navegant i navegant per pàgines on hi ha massa informació i perden el rumb. Hi ha massa continguts i informació per deixar als estudiants sols aprenent amb les màquines. Què podem fer per treure profit d'aquesta situació?
Hi ha molta reticència per part d'alguns professors i centres en incloure les noves tecnologies a l'aula. Penso que és un error. Jo tampoc n'era gaire partidària al principi, però he canviat d'opinió. Vaig tenir la sort d'assistir a la Jornada TIC i Aprenentatge, reptes i nous models, organitzada el passat 6 de novembre per edutechcluster i vaig veure que realment s'estan duent a terme projectes molt interessants, creatius i útils. No podem anar en contra de la tendència. Hem d'aprofitar el moment i treure avantatges de les eines que s'estan creant i poden facilitar la feina als professors i als estudiants.
El paper del professor ha de canviar, ha de passar a ser un gestor i assessor del temps de l'alumne. Hem d'aprendre a ser selectius, a conèixer cada alumne i a saber destriar què és exactament el que necessita per tal de poder dissenyar el seu propi itinerari, i potenciar les seves capacitats.
Una hora més de matemàtiques no és la solució si la seguim utilitzant com fins ara. Per què no intentem optimitzar l'ús d'aquesta hora que s'afegirà usant les noves tecnologies? Les matemàtiques també són creativitat!