Se'm va acudir utilitzar l'origami com a eina d'integració, és a dir, fer el Stefano protagonista de l'aula, que ell ensenyés als seus companys aquell art que dominava i recuperés confiança.
I així ho vam fer. Van ser dues sessions d'origami i matemàtiques. Ell s'asseia al davant de tots, i anava explicant els passos de plegatge. El primer dia va ensenyar a plegar una petxina que li agrada molt, i el dia següent vam fer fraccions amb un model d'origami modular. Vam aprendre molt d'ell i de les seves tècniques per plegar. Se'l veia radiant, espontani, i inclús feia bromes. La psicopedagoga que l'acompanyava va quedar molt sorpresa, va comentar que semblava un altre nen, se'l veia feliç i integrat, tot plegat semblava una festa!
Vaig sentir una satisfacció molt gran. Haver pogut contribuïr a fer que un nen recuperés el somriure em feia profundament feliç. Pensem-hi. De ben segur que cadascú té dins seu una habilitat que pot compartir i de la que podem aprendre. Perquè no ho aprofitem a l'aula? Amb una escolta activa i propostes variades podrem captar aquestes habilitats, fer que surtin a la llum i els nostres alumnes se sentin valorats i satisfets.