L'any 2019 vaig viure una experiència que em va marcar profundament. En una escola italiana, hi havia un nen de 9 anys, el Stefano, que s'acabava de quedar cec per una malaltia. El Stefano ja sabia plegar models de paper, era molt bon plegador, precís i meticulós. L'origami el relaxava. S'havia aïllat una mica dels seus companys i a l'aula sovint es refugiava en el seu món intern plegant papers.
Se'm va acudir utilitzar l'origami com a eina d'integració, és a dir, fer el Stefano protagonista de l'aula, que ell ensenyés als seus companys aquell art que dominava i recuperés confiança.

I així ho vam fer. Van ser dues sessions d'origami i matemàtiques. Ell s'asseia al davant de tots, i anava explicant els passos de plegatge. El primer dia va ensenyar a plegar una petxina que li agrada molt, i el dia següent vam fer fraccions amb un model d'origami modular. Vam aprendre molt d'ell i de les seves tècniques per plegar. Se'l veia radiant, espontani, i inclús feia bromes. La psicopedagoga que l'acompanyava va quedar molt sorpresa, va comentar que semblava un altre nen, se'l veia feliç i integrat, tot plegat semblava una festa!

Vaig sentir una satisfacció molt gran. Haver pogut contribuïr a fer que un nen recuperés el somriure em feia profundament feliç. Pensem-hi. De ben segur que cadascú té dins seu una habilitat que pot compartir i de la que podem aprendre. Perquè no ho aprofitem a l'aula? Amb una escolta activa i propostes variades podrem captar aquestes habilitats, fer que surtin a la llum i els nostres alumnes se sentin valorats i satisfets.

Davant de la nova onada i tendència a pensar que cal eliminar els exàmens, he sentit la necessitat d'opinar sobre aquest tema. Què és un examen? És una situació en la que simplement mostrem durant un determinat interval de temps els nostres coneixements?
Penso per una banda que un examen és una preparació / entrenament per situacions de la vida que es puguin presentar on ens hagin d'avaluar. I això per a mi és positiu. Per l'altra, en un examen mostrem molt de nosaltres: les nostres habilitats, la nostra capacitat de lògica, de reflexió, la nostra capacitat de gestionar l'estrès i el temps, la capacitat de concentració, la capacitat d'expressar-nos per escrit, la nostra autonomia, però també les nostres emocions: com ens sentim davant d'un procés d'avaluació, quan ens estant observant i avaluant, com fluÏm davant d'una figura que representa l'autoritat, etc.
Tot això converteix un examen en una eina de coneixement i d'autoconeixement. Pot servir per a què els mestres/professors coneguem millor als alumnes i ells també prenguin consciència de com són. D'aquesta manera sabrem d'altres aspectes en els que podem ajudar a créixer i evolucionar l'altre. Detectar dificultats i buscar la manera d'ajudar també ens fa créixer a nosaltres els docents perquè representen reptes nous. Haurem de fer ús de la nostra creativitat per a resoldre'ls. També penso que cal que siguem crítics amb nosaltres mateixos i amb els examens que posem. Observar com reaccionen els alumnes ens pot ajudar a detectar si hem de modificar algun format de preguntes o incloure'n algun de nou. Obrim-nos a noves idees i a formats d'examen no estàndards!!
El que sí penso és que l'examen no ha de ser l'única eina amb la que avaluem a les persones, ha de ser un complement. Persones amb dificultats per a gestionar l'estrès o amb dificultats per expressar-se per escrit es veuen penalitzades pel sistema d'avaluació habitual. Tot allò que ens permeti conèixer l'alumne, serà benvingut, ja siguin activitats orals, activitats en grup, activitats multidisciplinars,... Podrem avaluar la persona en la seva globalitat, remarcar i ressaltar les seves qualitats. I és important també comunicar-li aquestes qualitats per a que en prengui consciència. Guanyarà seguretat i en aquest estat positiu serà més fàcil que pugui desenvolupar-se millor i evolucionar en els aspectes que inicialment costaven més.
​
Quan treballava a la UPC vaig dirigir un projecte d'anàlisi dels errors comesos pels alumnes als exàmens de l'assignatura anomenada Fonaments Matemàtics I, al Campus de Castelldefels. Gran part dels exàmens que vam analitzar mostraven exercicis on es responia a una pregunta diferent de la demanada i gran part dels errors eren de comunicació. Els alumnes tenien dificultats per entendre els enunciats i per escriure les matemàtiques de manera correcta. Aquest treball em va permetre veure que calia insistir i ensenyar els alumnes el vocabulari i notació de matemàtiques per poder-les entendre i escriure correctament. Aquest exemple representa una mostra de la informació que podem extreure dels examens.


--------------------------------------------------------------------------------------------
Exámenes sí ? Exámenes no?​

Ante la nueva tendencia a pensar que los exámenes tienen que ser eliminados, he sentido la necesidad de opinar sobre este tema. Que es un examen? Es tan solo una situación en la cual mostramos nuestros conocimientos durante un determinado intervalo de tiempo?
Por un lado veo el examen como una preparación / entrenamiento para situaciones de la vida que se puedan presentar en las que nos tengan que evaluar. Y esto para mi es positivo. Por otro lado, en un examen mostramos mucho de nosotros: nuestras habilidades, nuestra capacidad de lógica, de reflexión, nuestra capacidad de gestionar el estrés y el tiempo, la capacidad de concentración, la capacidad de expresarnos por escrito, nuestra autonomía, pero también nuestras emociones: cómo nos sentimos frente a un proceso de evaluación, cuando nos están observando y evaluando, cómo fluimos frente a una figura que representa la autoridad, etc.
Todo ello convierte al examen en una herramienta de conocimiento y de autoconocimiento. Puede servir para que los maestros/profesores conozcan mejor a sus los alumnos y para que los alumnos tomen conciencia de cómo son. De esta manera sabremos otros aspectos en los cuales podemos ayudar a crecer y evolucionar al otro. Detectar dificultades y buscar la manera de ayudar también nos hace crecer a nosotros los docentes porque representan nuevos retos. Tendremos que recurrir a nuestra creatividad para superarlos. También pienso que es necesario que seamos críticos con nosotros mismos y con los exámenes que ponemos. Observar cómo reaccionan los alumnos puede ayudarnos a detectar si tenemos que modificar algún formato de preguntas o incluir alguno de nuevo. Abrámonos a nuevas ideas y a formatos de examen no estándares!!
Lo que sí pienso es que el examen no debe ser la única herramienta con la que evaluamos a las personas, tiene que ser un complemento. Personas con dificultades para gestionar el estrés o más cómodas con la expresión oral que escrita se ven penalizadas por el sistema de evaluación habitual. Todo aquello que permita conocer al alumno será bienvenido, ya sean actividades orales, actividades en grupo, actividades multidisciplinares,... Podremos evaluar la persona en su globalidad, remarcando y resaltando sus cualidades. Y es importante también comunicarle estas cualidades para que vaya tomando conciencia de ellas. Ganará seguridad y en este estado positivo podrá desarrollarse mejor y evolucionar en los aspectos que le costaban más inicialmente.

Cuando trabajaba en la UPC dirigí un proyecto de análisis de los errores que cometían los alumnos en los exámenes de la asignatura Fundamentos Matemáticos I, en el Campus de Castelldefels. Gran parte de los exámenes que analizamos mostraban ejercicios en los que la respuesta no se correspondía con la pregunta y numerosas veces había errores de comunicación. Los alumnos tenían dificultades para comprender el enunciado y para escribir las matemáticas de manera correcta. Este trabajo me permitió ver que era necesario insistir y enseñar a los alumnos el vocabulario y la notación de matemáticas para poder entenderlas y escribirlas de manera correcta. Este ejemplo representa una muestra de la información que podemos extraer de los exámenes.

​No sé si us ha passat mai que un llibre o pel·lícula us hagi ajudat a prendre decisions importants o a introduir canvis a la vostra vida. A mi sí, i en més d'una ocasió. L'última ha sigut després de llegir el llibre La màgia de l'ordre de Marie Kondo, on l'autora ens explica un mètode per ordenar un espai i mantenir-lo ordenat. Si ha venut més de 3 mil·lions d'exemplars, penso que és perquè el seu contingut cobreix una necessitat fins ara no coberta: aprendre a organitzar i relacionar-se amb un espai de manera pràctica i eficaç i amb sentit.
Després de llegir-lo he anat reorganitzant els espais on passo més temps i realment cada vegada m'hi trobo millor. L'harmonia de l'espai transmet benestar.

El que no sé si haurà pensat algú en llegir el llibre és el símil que es pot fer entre ordenar un espai i ordenar la informació que emmagatzemem al cervell. Mentre el llegia jo vaig pensar en com desem la informació de matemàtiques quan anem aprenent.​
​L'espai, casa o despatx del que parla el llibre seria el nostre cervell i els objectes que desem i ordenem serien els conceptes i mètodes que aprenem.
En el seu llibre, Marie Kondo aconsella no guardar un mateix tipus d'objecte en espais diferents i usar separacions per agrupar-los. En matemàtiques, si no agrupem un concepte de matemàtiques en un mateix espai pot ser complicat i lent accedir a la informació relativa a aquest concepte.
Imagineu-vos que necessiteu unes sabates esportives concretes i aneu a uns grans magatzems a comprar-les. Si totes les botigues de sabates estiguessin a la mateixa planta, i cada botiga tingués només un tipus de sabata, esportives, sabatilles, ... aniríeu molt ràpid en trobar el que busqueu perquè només hauríeu d'anar directament a la botiga de sabates d'esport.
En canvi, si hi hagués botigues de sabates a cada planta, i a cada botiga hi hagués sabates de tot tipus, hauríeu de recórrer més d'una botiga de sabates i fins i tot, potser totes, per trobar les que busqueu. Doncs és la mateixa situació.
Si estudiem la informació sense crear relacions i lligams entre els conceptes, és com si estiguéssim construïnt moltes botigues de sabates, que no tenen ni telèfon, ni Internet, ni accés de cap tipus a les altres botigues. Quan volem accedir a la informació, hem de recórrer més circuits neuronals (botigues) per trobar-la.
Per això és important fer esquemes per resumir i donar una estructura al que aprenem. Per fer-ho podem plantejar-nos preguntes del tipus: en quin ordre m'estan donant la informació? És un ordre cronològic? Perquè han creat aquests diferents apartats? N'hi podria haver més? Cada apartat és un mètode diferent? Tots s'apliquen al mateix cas? Això que m'expliquen es pot fer sempre? Des de quan se sap? Qui ho va descobrir?...
Així és com s'aprèn, s'aprèn a pensar, s'entén que el que ens ensenyen no ha sortit del no res, que hi ha hagut una cadena de pensaments i una evolució que ha portat a aquest coneixement i que pot ser assequible quan es segueixen els passos lògics necessaris.
Animeu els alumnes a fer esquemes o el que ara s'anomena mapa mental, que encara que sembla nou, era utilitzat ja en la Grècia antiga. O encara millor, perquè els professors no feu un mapa mental abans d'iniciar el curs, o un capítol, o una classe? Tot això facilita que els alumnes es situin, sàpiguen on són i cap on van dins de la gegantina xarxa que constitueix l'aprenentatge.

Així tindran una estructura clara dels conceptes i no se sentiran tant perduts. Bones explicacions i ben estructurades van creant dins seu un sentiment fort de lògica i sentit que facilita la comprensió de l'estructura matemàtica i, de la mateixa manera que aconsegueix la Marie Kondo, aconsegueixen produir benestar i un aprenentatge fluit.

Gràcies Marie.

Mai m'havia preocupat ni era conscient de la reacció que provocava als altres la paraula matemàtiques. Tant sols sabia el que les matemàtiques significaven per a mi: ja des de petita eren una via per gaudir, per jugar, per crear, per comunicar. Entenia que no podien agradar a tothom. El que no pensava i he pogut observar al llarg dels anys al contactar amb persones d'àmbits diversos és que molta gent té una sensació desagradable quan pensa amb les matemàtiques. És una llàstima... La de persones que em diuen que havien patit molt estudiant matemàtiques, que no les entenien... Per a alguns, les matemàtiques s'han quedat com un record negatiu de patiment, incomprensió i impotència impregnat a la seva memòria.
Com podem permetre i tolerar que això sigui així?
En les mans de tots està aconseguir que les persones puguin gaudir i entendre les matemàtiques. Els educadors i docents tenim la responsabilitat de trobar la manera de que tothom tiri endavant sense patiment. Ens hem d'adaptar a la seva manera de comprendre, assimilar i interpretar la informació que reben i experimenten. Per exemple, si es tracta d'una persona molt visual, traslladeu la informació a imatges sempre que pugueu. Si, en canvi, és més analítica, doneu-li l'opció de resoldre les activitats amb aquest enfoc.
També és necessari molt diàleg per les dues parts, escoltant i fent sentir a l'altre que per nosaltres és important, que creiem en ell/a i que volem ajudar-lo/a a entendre.
Els pares i persones de l'entorn heu de crear un ambient tranquil i distès davant de la situació i tenir una actitud resolutiva per facilitar canvis i millores.
A més, sento que estem tractant injustament les matemàtiques. Hem de valorar el que representen: són una estructura extraordinària, un llenguatge, una actitud, una ciència, fruit de tants i tants esforços de tantes persones durant segles... I en elles tot encaixa. Tot està ben pensat, ben fet. Hem de transmetre el valor de l'esforç i de la cerca de la perfecció, tant present en elles. Aquests valors per si sols són útils i importants com a actitud vital. I només això ja ens hauria de despertar admiració per elles, que és l'emoció que jo sento!
A veure si entre tots aconseguim, en el futur, que quan pronunciem la paraula matemàtiques trobem cares més tranquil·les, i, qui sap, més somriures!!!

​I tu, què sents?

L'olfacte en matemàtiques és un sentit que no es pot aplicar de manera literal. És una espècie de intuïció que es va adquirint a mida que es van entenent les matemàtiques, com a llenguatge i com a estructura.
Les matemàtiques han estat inventades per persones i, per tant, la seva estructura té una lògica i un ordre que potencialment poden ser entesos per qualsevol persona. Només cal adaptar el llenguatge i mètode d'aprenentatge a les necessitats d'aquesta persona.
És important que s'expliqui la història de les matemàtiques, dels matemàtics, anècdotes de la seva vida i de la seva recerca. D'aquesta manera podrem empatitzar amb ells i això facilitarà que entenguem l'evolució del seu pensament. Trobarem les matemàtiques i els matemàtics més propers i reals i desenvoluparem aquest olfacte del qual parlàvem amb més facilitat. 

Aquest olfacte s'utilitza en la part més creativa de les matemàtiques: la recerca. És una llàstima que de vegades s'ensenyin les matemàtiques únicament com a tècniques per reproduir càlculs i exercicis. Les persones amb necessitats més creatives les trobaran segurament avorrides si se'ls hi expliquen així. Cal estimular des de l'inici la part creativa de les matemàtiques, que els infants explorin i facin els seus descobriments. De ben segur que ens sorprendran amb els seus resultats i aniran desenvolupant el seu esperit investigador, el seu olfacte, motor necessari per a la societat! 

Aquest mes de juliol he viscut unes experiències que m'agradaria compartir. 

Tres estudiants de Seconde del sistema francès, l'equivalent a 4 de ESO del sistema català, han vingut a fer un intensiu de matemàtiques, cadascuna per separat, en sessions individuals.
El que tenien en comú cadascuna d'elles és que venien amb molt poca confiança amb les seves capacitats de matemàtiques, i quan a casa intentaven ajudar-les, acabaven amb discussions. Necessitaven reforçar els coneixements i la base per poder afrontar el curs que ve d'una manera més segura i positiva.
Els pares tenien un sentiment d'impotència davant d'aquesta situació i van decidir demanar-nos ajuda amb classes de matemàtiques.

Al llarg de les sessions vam treballar amb la nostra metodologia, reforçant temes i també la confiança d'aquestes persones, fent èmfasi amb les matemàtiques com a llenguatge. El procés va ser gradual. D'un primer contacte amb molta por de mostrar-se i equivocar-se i culpabilitzant-se pels errors, vam passar a obtenir cada vegada més fluidesa i coneixements més sòlids.
Vam obtenir un resultat final molt gratificant en tots tres casos: ens van regalar un somriure, el somriure que dóna la satisfacció d'haver après. És un somriure inconfusible, ple de serenor, d'orgull, de confiança, de superació... 

Aquest somriure tant específic i l'evolució tant semblant dels tres casos és el que em va impactar i m'ha portat a voler escriure aquest post.

I jo em quedo amb el somriure de satisfacció d'haver pogut ajudar en aquest procés a aquestes persones: la satisfacció d'ensenyar.

Partint de la nostra visió que les matemàtiques s'han d'ensenyar i aprendre utilitzant tots els sentits, el tacte és un element també molt important.

1) Tacte i geometria
Els nens petits experimenten molt a través del tacte, toquen els objectes, els giren, els miren des de diferents perspectives.... Assimilar bé aquests moviments i coordinació és el que facilita més endavant un pas correcte a l'abstracció en matemàtiques.
Nosaltres, des d'EspaiMat, utilitzem l'origami (papiroflèxia) per estimular els cervells dels infants i adults. A través del tacte (també de la vista, és clar), el fet de plegar paper ajuda a visualitzar figures en 2 i 3D, que es poden tocar i bellugar. Les arestes, vèrtexs d'un polígon es poden tocar, deixen de ser paraules abstractes en un racó del cervell o en una llibreta. Un quadrat es pot bellugar i girar i segueix sent un quadrat, podem visualitzar eixos de simetria, segments perpendiculars, cares de políedres, etc.
A banda de l'origami, pel carrer, pels supermercats, per casa, per tot arreu, els objectes o elements que ens envolten i podem tocar tenen matemàtiques dins seu, ja no només pels càlculs que han intervingut en el seu disseny sinó també per la seva forma geomètrica.

2) Tacte i llenguatge matemàtic 
El tacte s'utilitza per agafar un bolígraf o llapis i escriure. Gran part de la comunicació en matemàtiques es fa a través del llenguatge escrit, mitjançant bolígraf, llapis o eines més modernes, que utilizen noves tecnologies. És molt important aprendre a escriure bé les matemàtiques, saber quan s'ha de posar un signe "=" o no, quan és necessari un parèntesi i quan no, etc. Mantenir aquest rigor fa que les matemàtiques siguin un llenguatge universal i una mateixa fórmula o expressió pugui ser entesa des de qualsevol part del món i això és fantàstic!!

Aquests són doncs per nosaltres els dos punts principals de relació entre les matemàtiques i el tacte. En els següents posts, veurem la relació de les matemàtiques amb d'altres sentits!

Som conscients de quan utilitzem cadascun dels nostres sentits en cada moment de la nostra vida? I quan fem matemàtiques?

Tal i com introdueixo a la meva presentació de slideshare Thoughts about maths, hi ha una estreta relació entre els nostres sentits i les matemàtiques. Per mi les matemàtiques s'haurien d'ensenyar tenint en compte tots els sentits i aprendre de la mateixa manera.
Per explicar o aprendre matemàtiques utilitzem la vista en moltes ocasions, algunes possiblement molt evidents però d'altres no tant. 

1) Per una banda, la notació que es fa servir en matemàtiques es percep i s'aprèn amb la vista. Per exemple en ocasions concretes és diferent posar un parèntesi a no posar-lo, posar una lletra o una altra, posar un igual o un símbol d'aproximació, etc. És l'enfoc de les matemàtiques com a llenguatge. S'ha de conèixer el seu vocabulari i gramàtica i utilitzar-ho correctament. Aquesta part és molt important per poder comunicar i entendre's per escrit. Quan un professor o professora explica, ja sigui a la pissarra, amb presentacions o amb altres eines didàctiques, ha de tenir en compte que els alumnes estan aprenent aquest llenguatge i fixar-se molt en com escriu o presenta la informació ja que els alumnes seguiran el seu model. Inclús els llibres de text haurien d'insistir amb aquest tema.

2) Per altra banda trobem les representacions gràfiques, ja siguin taules, corbes, diagrames, etc. Aquestes ens ajuden a tenir una idea visual de la informació i ens permeten il·lustrar, deduir o preveure resultats. Ens permeten també sintetitzar grans quantitats d'informació en imatges i a poder quedar-se amb una idea general sobre el comportament de les dades.

3) Trobem també la geometria, que ens ajuda a ordenar, classificar i representar formes i objectes i a poder fer els primers passos cap a l'abstracció, ja des de ben petits. En aquests processos d'abstracció serà doncs molt important com visualitzem internament la informació i com deduïm propietats sense necessitat de representar les figures de manera física.

És ben àmplia doncs la relació de les matemàtiques amb la vista. En propers posts veurem que la relació de les matemàtiques amb els altres sentits és també molt important.

Fa uns dies em vaig adonar que s'estava comentent un error al bescanviar les targetes de transport públic que no funcionaven per una de nova. 
Els viatges de les targetes de transport públic de TMB anomenades T-10, són vàlides per 10 viatges que estan numerats del 0 al 9. 
Per tant quan hem fet 1 viatge, la màquina ens marca una línia amb el viatge número 9 i ens queden encara 9 viatges per fer. Quan fem el segon viatge, ens marca el viatge número 8 i ens queden 8 viatges, i així successivament, fins que a l'últim viatge (el desè) posa Títol esgotat i correspon al viatge número 0.
Per tant, si es fa malbé una targeta i ens l'han de bescanviar per una de nova, ens hem de fixar bé, tant els usuaris com els treballadors de TMB, que el nombre que apareix a l'últim viatge marcat indica exactament el nombre de viatges que ens queden, i no un menys! 
Aquest és l'error que em vaig trobar: em van bescanviar una targeta amb un viatge menys.
Això seria correcte si les targetes tinguessin una numeració de l'1 al 10. En aquest altre cas, quan haguéssim fet el primer viatge ens quedaria marcat el número 10 i tindríem encara 9 viatges. Al fer el segon viatge, quedaria marcat el número 9 i encara ens quedarien 8 viatges, i així successivament, fins l'últim que seria el número 1.

En matemàtiques sovint comencem les numeracions a partir del 0. Pels que esteu familiaritzats amb les successions (una llista ordenada d'objectes), és com quan comencem a numerar els termes d'una successió per n=0 o per n=1. Aleshores hem de vigilar quan volem trobar l'expressió del terme general de la successió o qualsevol altre expressió que volguem determinar.

S'ha anar doncs en compte amb aquest tema! Pot ser que amb altres targetes de transport estigui passant el mateix o en altres situacions de la vostra vida diària, no necessàriament relacionades amb el transport. 
En aquest cas concret, penso que TMB hauria d'informar d'aquest fet als seus treballadors per què n'estiguin al corrent.

Un exemple més que il·lustra que les matemàtiques formen part del nostre dia a dia i són útils!

-------------------------------------------------------------------------------------------

Me di cuenta hace unos días que se estaba cometiendo un error al cambiar las tarjetas de transporte público defectuosas por unas de nuevas.
Los viajes de las tarjetas de transporte público de TMB nombradas T-10, tienen una validez de 10 viajes que están numerados del 0 al 9.
Por lo tanto, cuando hemos hecho 1 viaje, la máquina marca una línea con el viaje número 9 y todavía nos quedan 9 viajes por hacer. Cuando hacemos el segundo viaje, nos marca el viaje número 8 y nos quedan 8 viajes, y así sucesivamente, hasta que el último viaje (el décimo) pone Títol esgotat y corresponde al viaje número 0.
Por lo tanto, si se estropea una tarjeta y nos la tienen que cambiar por una de nueva, tenemos que fijarnos bien, tanto los usuarios como los trabajadores de TMB, que el número que aparece en el último viaje marcado nos indica exactamente el número de viajes que nos quedan y no uno menos!
Este es el error con el que me encontré: me cambiaron una tarjeta con un viaje menos. 
La tarjeta sería correcta si las tarjetas tuvieran una numeración del 1 al 10. En este caso, cuando hubiésemos validado el primer viaje quedaría marcado el número 10 y todavía tendríamos 9 viajes. Después del segundo, quedaría marcado el número 9 y todavía nos quedarían 8 viajes, y así sucesivamente, hasta el último número que sería el número 1.

Cuando hacemos matemáticas, a menudo comenzamos numeraciones a partir del 0. Para los que estáis familiarizados con las sucesiones (listas ordenadas de objetos), es cómo cuando empezamos a numerar los términos de una sucesión por n=0 o por n=1. Entonces tenemos que vigilar cuando queremos encontrar el término general de la sucesión o cualquier otra expresión que queramos determinar.

Hay que vigilar con este tema. Puede que esté pasando lo mismo con otras tarjetas de transporte o en otras situaciones de vuestra vida diaria, que no tienen porqué estar relacionadas con el transporte. En este caso concreto pienso que TMB debería informar de este hecho a sus trabajadores.

¡Un ejemplo más que ilustra que las matemáticas forman parte de nuestra vida y son útiles!

A partir del curs que ve, la Generalitat ha decidit que es farà una hora més de matemàtiques a la setmana.

http://www.lavanguardia.com/vida/20150203/54425786983/els-alumnes-catalans-tindran-mes-hores-de-matematiques-i-angles-el-curs-que-ve.html

Què poden fer els professors amb aquesta hora? Afegir el material i conceptes que no tenien temps d'explicar? Explicar amb més tranquil·litat i més a fons el mateix que feien fins ara? Aprofitar l'hora per treballar més les competències i no tant els continguts per obtenir millors resultats a les proves PISA?

Cap d'aquestes iniciatives per sí sola farà que els estudiants passin a tenir una bona base de matemàtiques. És com si anéssim fent retocs a una estructura poc sòlida, quan el que cal és una reforma de l'enfoc del sistema de base.

Què podem fer?
1) Si basem l'ensenyament de les matemàtiques en continguts, aleshores, quan són avaluats com amb l'informe PISA, tindran mals resultats. No és que no sàpiguen res, sinó senzillament que no estan preparats per aquest tipus d'avaluació. Però els continguts són una part important de les matemàtiques, i no podem deixar-los de banda.

2) Si ens basem en ensenyar competències, a fer més visible i útil la connexió de les matemàtiques amb la realitat, aleshores els resultats de l'informe PISA seran millors. Però si algun dia es canviés el criteri d'avaluació del nivell de matemàtiques dels països, on es donés més pes a continguts, tornaríem a haver-nos d'adaptar per tenir bons resultats.

3) Per què no fem un model d'ensenyament mixt, on combinem els continguts amb les competències, aprofitant l'ús de les noves tecnologies? Per què no podem tenir el nostre model propi d'ensenyament de les matemàtiques, que tothom vegi que són útils per la vida quotidiana, però que també tothom tingui una bona base de matemàtiques en quant a tècniques, vocabulari, conceptes i estructura? I que, independentment del model d'avaluació dels països, la nostra societat tingui una bona base de matemàtiques?

Els alumnes d'avui en dia, anomenats nadius digitals, han nascut amb les noves tecnologies. Molts d'ells es perden navegant i navegant per pàgines on hi ha massa informació i perden el rumb. Hi ha massa continguts i informació per deixar als estudiants sols aprenent amb les màquines. Què podem fer per treure profit d'aquesta situació? 
Hi ha molta reticència per part d'alguns professors i centres en incloure les noves tecnologies a l'aula. Penso que és un error. Jo tampoc n'era gaire partidària al principi, però he canviat d'opinió. Vaig tenir la sort d'assistir a la Jornada TIC i Aprenentatge, reptes i nous models, organitzada el passat 6 de novembre per edutechcluster i vaig veure que realment s'estan duent a terme projectes molt interessants, creatius i útils. No podem anar en contra de la tendència. Hem d'aprofitar el moment i treure avantatges de les eines que s'estan creant i poden facilitar la feina als professors i als estudiants.
El paper del professor ha de canviar, ha de passar a ser un gestor i assessor del temps de l'alumne. Hem d'aprendre a ser selectius, a conèixer cada alumne i a saber destriar què és exactament el que necessita per tal de poder dissenyar el seu propi itinerari, i potenciar les seves capacitats.

Una hora més de matemàtiques no és la solució si la seguim utilitzant com fins ara. Per què no intentem optimitzar l'ús d'aquesta hora que s'afegirà usant les noves tecnologies? Les matemàtiques també són creativitat!